Sorpresa!!!

Avui us deixo una publicació molt especial!!!

Un conte que encanta als infants

Mireu-ho a la pagina següent .

Espero que us agradi .

Un drac a dieta

Hi havia una vegada  un drac grossíssim que estava tan replè que contínuament havien de contactar paletes perquè li ampliessin la cova .

Doncs bé, aquest drac que tothom anomenava Golafre i que era capaç de menjar-se mig zoològic d’un sol cop, va posar-se a regim, ves a saber per què !

Com que era terriblement exagerat en tot, aquell dia de dieta només menjaria una oliva , això sí , d’aquelles ben grosses .

Va disposar la seva millor taula amb tovalles de fil, la vaixella de l’avia , la coberteria de plata del seu tresor , la cristalleria de Bohèmia, aquella que quan la fregaves amb l’ungla es passava mitja hora sonant  i , nyam! , d’una sola queixalada s’empassa l’oliva amb el pinyol i tot.

L’oliva va anar fent voltes per dins del drac fins que va tocar fons.

Llavors es va armar un sarau : el drac començà a cargolar-se pel mal de ventre, la seva panxa semblava una muntanya russa i ressonava com deu mil timbals.

Era insuportable !

Arrossegant-se com va poder , arribà fins a la cabina telefònica, ja que era tan garrepa que no tenia telèfon.

Des d’allà va trucar al doctor Cremallera , anomenat així per la manera estranya que tenia de treballar : sempre que operava un pacient li instal·lava una cremallera , per si es deixava cap cosa oblidada a l’interior. 

El doctor Cremallera arribà molt de pressa amb l’instrumental de treball i, en obrir la porta de la cova , es trobà el drac que es cargolava de dolor i cridava des de terra :

- De pressa, doctor, alguna cosa m’està rebentant l’estómac !  

Sense perdre ni un moment li instal·là una de les seves cremalleres i, quan la va obrir, va aparèixer un elefant que també es tocava la panxa i cridava :

-De pressa, doctor, alguna cosa em mossega l’estómac !

No s’ho va rumiar ni un instant, li instal·là una cremallera i, quan la va obrir, va aparèixer un lleó que rugia desesperat :

-De pressa, doctor, alguna cosa em fa picades a l’estómac !

En obrir-lo va aparèixer una àguila que aletejava embogida i cridava :

- De pressa, doctor, alguna cosa m’està fent xixines els budells !

-- Recarambisturí no havia tingut mai tanta feina! –digué el doctor Cremallera.

Al pap de l’àguila va aparèixer un gat que miolava enfurismat :

-De pressa, doctor, alguna cosa em rosega les entranyes!

De dins del gat va sortir un ratolí que movia els bigotis amb bogeria i xisclava:

-De pressa, doctor, algú està fent bots dins la meva panxa!

-Déu meu, no sé si tindre prou cremalleres!- exclamà el doctor mentre li instal·lava una de                                                       les últimes.

Llavors va aparèixer una granota i la va haver de subjectar perquè no s’estavellés contra el sostre.

La granota raucava desesperada :

-De presa, doctor, crec que la meva panxa està a punt d’explotar!

Quan va instal·lar l’ultima cremallera, va aparèixer el pinyol d’oliva que havia provocat tot aquell estrall !

Llavors, el drac el va agafar amb molta cura entre els dits exclamà :

- Bé , al capdavall sí que era un bon mètode per aprimar-se.

Perquè heu de saber que, amb tots aquells personatges que havien sortit de la seva panxa, el drac s’havia quedat molt, molt primet .

I conte contat, conte explicat, per la xemeneia aquest drac se n’ha anat.